sábado, 31 de julio de 2010

Pausa

CERRADO POR (MERECIDAS Y NECESARIAS) VACACIONES.

Me reafirmo en todo lo que ya dije el agosto pasado: "Esta panadera necesita dormir hasta tarde, disfrutar de las amigas, acabar un libro, pintarse las uñas de los pies, visitar alguna exposición, caminar un poco cada día, hacer un picnic en el parque, soñar con el otoño, ponerse vestidos de tirantes, escuchar el silencio, cocinar, disfrutar de buenos conciertos, estrenar los tacones, echarse una siesta, compartir un almuerzo, partirse de la risa, bailar bajo la luna, tomarse un mojito y hacer al menos una foto al día. Pero a la vuelta promete retomar la panadería con ilusiones y energías renovadas, explicar sus progresos y preparar alguna que otra cena para compartir los resultados. ¡Besos!"

Necesito cerrar la panadería por unas semanas. Quiero descansar mucho y reunir fuerzas para, en septiembre, atender nuevos proyectos laborales y arrancar algunas quimeras personales relacionadas con este blog. A la vuelta os lo cuento con calma. Besos!

PD. En la foto, pan de cebolla y queso (izquierda) y pan de tomate seco con orégano.

viernes, 30 de julio de 2010

Por una cultura del pan

Per una cultura del pa, Josep Magraner
Diario de Mallorca. Manjaria #9, juliol 2010, p. 10

El pa de pagès, el llonguet, la galeta d’oli, l’ensaïmada, el gató d’ametla, el cocarroi, la panada, la coca de trempó, el rubiol, el crespell, el carquinyol, el flaó... formen part del patrimoni gastronòmic de les Illes Balears. Ara bé, aquests productes artesans estan sotmesos a un futur incert. Es evident que el consum d’aquests productes va disminuint degut al creixement de punts de venda no especialitzats de pa i brioixeria congelats, l’augment del nombre de supermercats en els darrers anys i, també, degut als canvis socials en els hàbits de compra i en els hàbits de consum.

Tot això té com a conseqüència una baixada en les vendes i en el consum d’aquests productes, i la conseqüent reducció en el nombre de forns i pastisseries artesanes.
Crec que, en primer lloc, fa falta prendre consciència d’aquest present i afrontar la situació sumant els esforços de tots els agents implicats en aquest sector, i tirar cap endavant. Tenim uns productes que son exclusius i singulars, de bona qualitat i a l’abast del consumidor, gracies als professionals forners i pastissers que treballen perquè cada dia aquests productes surtin igual o més bons que el dia anterior.

Per fer front a aquesta incertesa cal fomentar i impulsar aquest sector, es a dir, cal considerar els nostres forns i pastisseries com a establiments especialitzats en l’elaboració d’una gran diversitat de productes artesans: pans, brioixeria, rebosteria salada, pastissos... i aprendre a diferenciar-los dels altres no especialitzats. Hem de donar a conèixer les propietats del pa pagès o pa mallorquí sense sal i, com a aliment bàsic de la dieta mediterrània, ressaltar la importància que es mereix el pa moreno o integral quan parlem de dietes equilibrades.

Hem de desmitificar allò de que el pa engreixa, innovar amb el pa artesà, crear una cultura del pa. Fa falta promocionar els productes lligats a les nostres tradicions: l’ensaïmada amb tallades dels darrers dies, les panades, els crespells i els rubiols de Pasqua, els torrons, les coques i l’ensaïmada amb xocolata per Nadal, els rosaris per Tots Sant, els bunyols per les Verges, les coques de Sant Joan i tants d’altres.

Fa falta dignificar l’ofici de forner i pastisser, potenciar la creativitat i la innovació dels professionals, incentivar i formar als joves que vulguin aprendre aquest ofici. És necessari que l’Administració prengui consciència de la situació d’aquest sector i que actuí, destinant recursos per una formació específica, vigilant la competència deslleial i el compliment de la normativa en la forma de distribució i venda dels productes en els establiments no especialitzats. Cal afrontar el futur treballant junts, sumant esforços, unificant interessos i aprofitant el que tenim, sense perdre de vista les necessitats del consumidor.
Josep Magraner es el gerente de la Associació de Forners i Pastissers de Balears.

jueves, 29 de julio de 2010

Pan de 4 Octanos

El suplemento Manjaria de mayo estuvo dedicado a la cultura del pan. De él resalto esta acertada reflexión del crítico gastronómico Andoni Sarriegi, y una lista de establecimientos recomendados:

Pan de 4 Octanos
, Andoni Sarriegi
Diario de Mallorca. Manjaria #7, mayo 2010, p. 3

Dicen las malas lenguas que ya ha quedado demostrada científicamente la imposibilidad de comer una rebanada de pan Bimbo en menos de un minuto. Yo me lo creo, me parece perfectamente plausible, pero no haré la prueba, pues detesto todo tipo de pan industrial, por muchos cereales que lleve. Hace poco un panadero entusiasta de su oficio me contaba que le sirvieron, en Mallorca, un pan congelado hacía tres meses en Valencia. Una prueba más de que el absurdo alimentario es total.

Tan total que hoy se llena el tanque y el buche al mismo tiempo, ya que el pan se vende (y, desgraciadamente, se compra) en la gasolinera. Otro panadero me comentaba, con toda razón, que si a él se le ocurre poner en venta un bidón de gasolina, le cierran el horno en dos días y

se lo precintan por delincuente. El intrusismo rampante y la competencia desleal –pero legal– llevan a la indefensión de los artesanos. Hoy el sucedáneo de pan se encuentra incluso en quioscos y estancos. Hasta hace poco era muy distinto: te vendían los periódicos locales en la panadería de toda la vida.

Esto lo sigo viendo en el pequeño barrio donostiarra del Antiguo, donde aún resiste el pequeño comercio tradicional. En conclusión: si dejamos de comprar el pan en los hornos con buen pan, dentro de nada sólo nos quedará el chicle de pan relleno de aditivos, de venta en farmacias de guardia. O eso o hacer el pan en casa.
PISTAS PARA COMER BUEN PAN
  • Bisanyes. Joan XXIII, 125. Port de Pollença
  • Can Buri. Pl de la Mare de Déu, 17. Costitx
  • Ca na Papa. Colom, 32. Manacor
  • Ca sa Camena. Annibal, 22. Palma
  • Ca’s Currot. Nou de Sant Pere, 23. Esporles
  • Forn de Sa Creu. Carrer des Colomer, 1. Algaida
  • Forn d’es Paners. D’es Paners, 7. Palma
  • Forn des Port. Xaloc, 7. Port de Sóller
  • Forn Nou. Estrella, 16. Inca
  • Forn Nou Can Jaume. Cantó des Carritx. Campanet
  • La Deliciosa. Blanquerna, 15. Palma
  • La Glòria. Forn de la Glòria, 7. Palma
  • La Madeleine de Proust. Annibal, 17. Palma
  • Terrasa. Ramon Llull, 1. S’Alqueria Blanca

lunes, 19 de julio de 2010

Batida del cereal en Son Vives, Manacor

La asociación Puig d'Alanar os invita a un día de fiesta en la era de la finca Can Vives de Manacor, en la que se realizará la batida del cereal con caballos mallorquines. La finca Can Vives se encuentra en el km 7'2 exacto de la ctra. de Portocolom a Portocristo. Habrá un campo habilitado como aparcamiento delante de la finca y estará señalizado. A poder ser aparcaremos allí para no saturar el camino de acceso. Hay espacio para acampar en caso de que alguien quisiera hacer noche allí, consultad a la organización.

Se avisa a las personas interesadas en presenciar el proceso completo, o participar activamente, que se empezará a las 08.00h. Indispensable llevar sombrero y manga larga de algodón para protegerse del sol.

Cada cual debe llevar su comida y bebida, platos, cubiertos y vasos, o puede reservar almuerzo por 3 euros (se buscan voluntarios para hacer la comida!). Para calcular el número de raciones a realizar, hay que confirmarlo por correo a espuigdalanar@gmail.com o bien llamar al 615722930 antes del viernes 23 de julio a las 10.00h.

El concurso de cocina con cocina solar ha sido anulado pero sí habrá dos cocinas y dos hornos solares para quien quiera experimentar.

Y para cerrar el día, un baño en la cala Magraner... mmm

viernes, 16 de julio de 2010

Podemos

Hoy hace un año me levanté bien pronto, mucho más que hoy, me resultaba imposible dormir. Tenía pinta de ser un día difícil porque a la presión del momento se le sumaban un cuerpo agotado, una mente saturada y un alma frágil: días antes se había roto en mil pedazos mi vida personal. Pero me planté un traje chaqueta de rayas color arena y unos tacones. Encendí los altavoces y bailé esta canción, dos veces, y la canté a pleno pulmón. Y me dije una vez más lo que había repetido infinitas veces, como un mantra, durante semanas: Yes we can (¡sí, podemos!). Y salí al mundo, con toda la energía que encontré en mi interior, a defender el proyecto en el que había estado trabajando los últimos meses.



¡Y sí, pudimos! ¡Lo logramos! Realmente no fue tan difícil defenderlo porque era un buen proyecto, resultado del trabajo en equipo, de enlazar con amor y respeto el valor del pasado y la visión del futuro, lo tangible y lo vivido, la coherencia y la responsabilidad, el diálogo y la experiencia de los agentes implicados. Varios asistentes dijeron que mi intervención destilaba serenidad y convicción y así debía ser, pues en esos minutos sentía y creía firmemente cada palabra que pronunciaba, y me arropaba el aliento de todos los que estaban implicados. Ese día, el proyecto fue seleccionado para participar en una segunda fase, ya de corte internacional y hoy, un año después, sigue caminando para hacerse realidad, de un modo tal que resulte factible, sostenible y significativo, como los que lo proyectamos queremos que sea.

Yo también sigo recorriendo mi camino. Continuo calzando tacones para hacer sonar mis pasos, desplegando mi sonrisa sin preocuparme por nada, confirmando que nadie puede hacerme daño, procurando reirme hasta de mí y bien dispuesta a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo. Dejé atrás ese proyecto y esos compañeros, pero también aquellas penas. Llegaron nuevas amistades, insospechadas alegrias, renovadas ilusiones, distintas maneras de trabajar, otras aficiones y sobretodo se confirmó la indudable certeza de que juntos ¡sí, podemos!.

El proyecto que actualmente está apoyando Complementaria ♥2♥ se llama Social XXII. Se trata de una asociación que se está gestando en Mallorca, y que se plantea observar, analizar y difundir las iniciativas de innovación social que están emergiendo en las islas Baleares, y reflexionar sobre la transición hacia la Nueva Sociedad del siglo XXII. El proyecto parte de la identificación de un conjunto iniciativas de Innovación Social (formas diferentes de hacer las cosas que contribuyen a que la Sociedad viva mejor) que están emprendiendo algunos precursores de esta Nueva Sociedad (bancos de tiempo, espacios compartidos, movimientos ecológicos y de conservación, grupos de consumo, etc.) y se plantea crear mecanismos de promoción de la innovación social en les Illes Balears.

La misión de esta iniciativa me parece un fascinante: conseguir que les Illes Balears se conviertan en un ecosistema creativo, innovador y sostenible a partir del talento de todas las personas que viven y visitan las islas... ¿quién no se apunta a hacer realidad semejante sueño? Yo sí, porque sigo creyendo que juntos, ¡sí podemos!

De cara a identificar a ciudadanos comprometidos con la idea y a cocrear la Asociación, se ha convocado el I Encuentro para la Innovación Social en Mallorca el día 22/7/10, a las 10h en la Sala Multiusos del Parc BIT (y el I Encuentro para la Innovación Social en Menorca el día 26/7/10, que tendrá lugar a las 20h en la Sala de Actividades Ciudadanas del Ajuntament d'Alaior). Si te interesa, debes mandar un correo a SocialXXII@gmail.com indicando a cual de los dos eventos quieres asistir (Mallorca o Menorca) y los datos siguientes: Nombre completo, Email, Teléfono de contacto, Organización a la que representas (si procede), Iniciativa de innovación social en la que ya estás implicado (si procede), Quién te ha invitado al evento. Y si no puedes asistir, pero te interesa formar parte de la lista de distribución de SocialXXII, envia igualmente tus datos y te harán llegar futuras informaciones del proyecto.

Social XXII y Complementaria ♥2♥ te esperamos. Nos encantará que contribuyas a imaginar nuestro futuro.

miércoles, 7 de julio de 2010

La ruta de les temptacions

No importa el motiu pel qual esteu al centre de la ciutat, tan se val si és per compres o per veure una exposició, de ben segur que trobareu un moment per aturar-vos a una de les pastisseries amb més història de Palma. Les temptacions que ens ofereixen són sempre irresistibles: ensaïmades, quartos, cremadillos i crespells, duqueses, cocarrois i panades, coques de verdura i de trampó, en definitiva els dolços i menjars salats més tradicionals de les Illes.

Cada dia, forns i pastisseries de Ciutat s’esforcen per elaborar artesanalment productes salats i dolços típics i tradicionals, en els quals trobam sovint ametlles, verdures de temporada, sobrassada. I és que la nostra cuina utilitza sàviament els productes de la terra i conjuga sabors i ingredients procedents de les diverses cultures que s’han establit a les nostres illes al llarg de més de vint segles.

Un de los forns més antics i coneguts a la ciutat és el Forn del Sant Cristo (Pelaires, 2), obert en el segle XIX. Compta amb un rècord Guinness per haver realitzat una ensaïmada gegant. Aquest establiment ofereix als seus clients una àmplia varietat d’aquest producte, però les diuen que les més recomenables són les de crema cremada i les de massapà, que fan les delícies de residents i de turistes, i moltes persones conegudes són habituals de l’establiment.

Molt aprop d’aquest forn ens trobam una confiteria que mereix una aturada obligatòria, Can Frasquet (Orfila, 4). Ofereix més de seixanta varietats de bombons, un ample assortiment de caramels de la casa (d’anís, violeta, pi, mel, canyella, menta, eucaliptus, llimona, taronja, maduixa i café) així com fruites confitades. La casa té tres especialitats: quartos embatumats, un coca fluixa de vermell d’ou coberta de merengue o xocolata; estruquinis, merengue sec amb clara d’ou i sucre; i garrovetes del papa, de vermell d’ou i sucre. Es diu que els Reis s’emporten merengues de cafè tots els estius. L’establiment té un interessant serafí al xamfrà, que ens recorda que antigament aquesta botiga de llepolies s’anomenava precisament Can Xerafí. Sembla ser que temps enrera, era costum que per Carnaval, les joves fadrines acudissin a aquestes tendes de llaminadures i, en lloc de pagar, deixaven en penyora una peça de roba del seu enamorat, qui havia de passar per la tenda per saldar el deute si volia recuperar la seva roba. A la mateixa Plaça del Mercat va romandre obert durant quatre dècades un altre establiment, Cas Nét (Plaça del Mercat, 5) que fa poc ha tancat les seves portes. A més d’un variat assortiment de bombons artesans, trufes i torrons, obsequiava a la seva clientela amb pets de monja, soplillos i peixos. Per Semana Santa era gairebé obligatori apropar-se per adquirir panades de botifarra les quals, tot i el nom, en realitat estan farcides de fruites comfitades, cabell d’àngel i confitura d’albercoc.

Sense sortir d’aquest redol ens topam amb dos forns dels més prestigiosos i antics de la ciutat, el Forn Fondo i el Forn del Teatre. Comparteixen també l’estètica modernista dels plafons decoratius de les seves façanes, realitzats a principis del segle XX, fet que es repeteix en altres comerços de la ciutat. En el Forn Fondo (Unió, 15), obert l’any 1911, han treballat ja quatre generacions de pastissers. El forn està especialitzat en rebosteria local tant salada com dolça, però la seva especialitat són les ensaïmades, en totes les seves variants (cabell d’àngel, nata, sobrassada, crema, xocolata i massapà), però són igualment recomanables les duqueses de brossat, el gató (sempre sense farina, realitzat exclusivament amb ametlla picada) i les coques de patata. Als amants de sabors contrastats, un suggeriment: duqueses de pollastre amb pasta dolça. I ara que s’apropa el nadal, imprescindible reservar un bon tortell de Reis.

El Forn del Teatre (Weyler, 9) es troba davant del modernista Gran Hotel. Abans d’entrar-hi, paga la pena fixar-se en els plafons de fusta polícroma que decoren la porta i els aparadors, i el drac de ferro forjat ubicat al capdamunt de la porta. Des de 1917 ha despatxat ensaïmades, duqueses i altres llepolies a nombroses personalitats, primer als viatgers que s’allotjaren al Gran Hotel, també als artistas que han actuat en el Teatre Principal, i ara turistes i personalitats d’actualitat.

Prop de la Plaça de Cort podem visitar altres dos forns igualment recomanables. Can Dot (Jaime II, 15) va obrir les portes l’any 1942; hi podem trobar unes excel·lents panades de carn, pèsols o peix, coca de pebres torrats i cocarrois de ceba i de coliflor. El Forn des Paners (C/Paners, 2) pot afegir a la seva variada oferta unes estupendes galletes salades i les conegudes galletes d’anís.

Altres forns imprescindibles, tot i que no se troben tan cèntrics, són el Forn de Can Miquel o de sa Pelleteria (C/Pelleteria, 8), on segons diuen es fan els millors cremadillos de tota la ciutat i La Mallorquina (Av. Joan March, 12), obert l’any 1918. Per comprar coques de patata potser tan bones com les que podem trobar a Valldemossa, podem anar fins al Forn de la Concepció, que porta el nom del carrer on s’hi troba.


A. Forn del Sant Cristo
B. Can Frasquet
C. Forn Fondo
D. Forn del Teatre
E. Can Dot
F. Forn des Paners
G. Forn de Can Miquel
H. La Mallorquina
I. Forn de la Concepció


La Ruta de les Temptacions.
Diari de Balears, 03 de juliol 2010
Margalida Castells

jueves, 1 de julio de 2010

Gracias

365 días. Un año. Sólo un año. Un año ya.

365 gracias.
Por estar ahí a mi lado todo esos días.
Por dejar cada mañana una moneda en mi mesita de noche.
Por susurrar ánimos en la oscuridad.
Por llenar mi vida de milagros y coincidencias.
Por dejarme recordar porqué vale la pena vivir.
Por respetar silencios, ausencias, lágrimas.
Por acompañar alegrías, proyectos, planes.
Por cuidarme y protegerme, sin ni siquiera tocarme.
Por dejarme encontrar lugares y verdades que desconocía.
Por ayudarme a abrir de nuevo el corazón y los brazos al destino.
Por enseñarme a ayudar a otros, con vuestro ejemplo.

365 besos y abrazos, y millones de gracias, ángeles amigos.
De todo corazón, aprendizdepanadera




"You gotta be careful when you've got good love / Cause the angels will just keep on multiplying / But you're so busy changing the world / Just one smile can change all of mine / We share the same soul / Oh oh oh oh oh ohhh / Umm umm umm uhhhhhhmm"